Els Sistemes d’Art no eren fins ara un tòpic que hagués ocupat massa la meua ment, clar és, que tots tenim uns coneixements més o menys intuïtius o explícits de com ha de funcionar la maquinària darrere del quadre que observem el dia que decidim anar al museu; però, una cosa molt diferent és detenir-se a observar en profunditat aquestes idees, aquestes interaccions. Encara més complicat, però de més vàlua, es torna intentar fer una síntesi pròpia de tot l’exposat al text, i tot allò que u sap o ha pogut investigar en el context d’aquesta activitat. Fruit d’això us presente el meu diagrama sobre el Món de l’Art, ja que m’ha agradat aquesta nomenclatura que sintetitza millor la quantitat d’interaccions que hi ha entre els diferents grups, sistemes i actors de l’escena contemporània de l’art.

LA LÒGICA

Comence justificant l’estil emprat per a realitzar-lo. Pense que ha sigut la meua prioritat en aquesta primera activitat del curs la claredat i la transmissió d’informació per això he decidit emprar mitjans digitals per fer-ho més net i entenedor ja que per a mi era un exercici d’estudi i de comprensió la realització d’aquest diagrama. He intentat així mateix que la forma, el color i les relacions entre els diferents elements del diagrama s’acompanyaren els uns als altres i així ajudaren a la comprensió del gràfic.

Passem a enumerar primerament el codi que he emprat: Majúscules per a la línia central dels procés creatiu a saber:

SISTEMA – DINERS – TEMPS – CREADOR- IDEA- OBRA D’ART- ESPECTADOR.

Minúscula per  totes les altres senyals.

Les formes també acompanyen l’exposició, quadrats per a tots els actors humans, triangles per a institucions o convencions artístiques, el·lipses per a la cultura i el llenguatge artístic amb un cercle per a la IDEA, rombe per a l’obra d’art i els actors determinants en la seua producció, etc.

D’altra banda els colors utilitzen la psicologia del color de manera intuïtiva i assignada d’una forma un tant sinestèsica, és a dir, intentant transmetre les sensacions subjectives o impressions meus sobre cadascun dels ítems col·locats al diagrama. Alhora també els ítems amb relacions no especificades solen compartir el mateix colo encara que amb diferents tonalitats, aquest seria el cas del SISTEMA – Societats Artístiques – Plataformes – Museus amb el color blau.

A més a més he buscat la seqüencialitat de tot el diagrama presentar-lo com a “procés infinit” donat que la linealitat sempre ajuda en la comprensió progressiva de les coses, i jo mateix l’he anat construint a partir de la línia central, cada vegada eixamplant-lo més i augmentant la seua complexitat.

Les línies o connectors també ens donen tot tipus d’informació: si són continues indiquen relació directa, col·laboració o conseqüència. Alhora, si són discontinues indiquen relació indirecta, influència o dependència. El sentit de la fletxa indica quin influeix o depèn de qui, o qui col·labora amb alguna cosa. Les línies amb fletxa en ambdós sentits indiquen interdependència.

De fet amb tots aquests codis he intentat ser el més sintètic possible per tindre que posar els mínims apunts fora de les targetes, però en els casos en els que era necessari existeixen notes clarificadors sobre el sentit d’una interacció.

Per últim les agrupacions que he fet de segments del diagrama seran explicades al final.

EL CONTINGUT

Vaig a fer un resum el més breu possible del que es veu al diagrama.

El Món de l’Art, que compren totes les activitats, persones, objectes i institucions que es relacionen i creen art en la actualitat està integrat per nombrosos Sistemes d’Art amb característiques comunes i també pròpies depenent de quin siga l’art en concret o el context sociopolíticoeconòmic en que es desenvolupen.

Cada Sistema d’Art depèn en primera instància del Sistema Social en que es presenta per tant. El sistema capitalista actual que funciona com la fusió entre Estat i Mercat serà el que proveirà a l’Artista el Temps i el Diners del que disposarà per a la seua producció. Ho farà directament mitjançant ajudes, quotes, exposicions i adquisicions o encàrrecs públics, o indirectament mitjançant les regulacions laborals, econòmiques o culturals. Aquests Temps i Diners (ja que són característics del sistema) també afectaran a totes les condicions econòmiques i a tots els actors humans que ens troben dins del sistema d’Art. El creador (del qual Becker ja ha explicat tota la seua varietat), és legitimat per les Societats Artístiques com a tal i empra un llenguatge artístic assequible per a la població dins de la cultura objectiu.

Amb totes estes condicions donarà a llum una idea, molt probablement influenciada per altres artistes o actors humans que entren en contacte amb el projecte i que a més a més mutarà durant el procés d’execució. Aquest procés de fer tangible la idea, necessitarà de mitjans materials, formació específica, actuacions de suport i manteniment, professionals de l’Art, professionals no especialitzat i professionals ocasionals o nòmades. Tot aquet moment de trepidant interacció haurà de seguir unes convencions artístiques determinades per tal d’arribar a un públic receptiu i tenir èxit en la seua vocació d’art. També es veurà influenciat evidentment per la condicions econòmiques i temporals que abans esmentàvem.

Un cop creada l’obra aquesta entrarà dins del circuit cultural i es donarà a conèixer com a Art (aportant reconeixement i reputació a l’Artista o Artistes involucrats) gràcies al filtre i trampolí dels museus, galeries, marxants, plataformes, xarxes socials, etc. Però tot açò depèn igualment de tenir un públic al que vendre aquesta obra. El públic, o espectador, o consumidor a l’era del capitalisme, serà convençut de comprar (literal o figuradament) l’art per l’entrenament artística i la formació cultural que li haja donat la societat i també a través d’una justificació personal estètica o filosòfica.

La relació entre l’espectador i l’obra es el cim, per a mi, del procés artístic. La reacció emocional i intel·lectual de l’espectador condueix a la estima o no de l’obra. I alhora aquesta estima de l’espectador li retorna a l’artista i les plataformes de difusió de l’art el juí del públic segons totes les variables esmentades: açò és o no art, i açò és o no art bo.